Des d'aquí només el cel gris, entre les teulades, color de pedra vella, d'ala de colom, perquè aquí no arriben les cigonyes. El cel, des d'aquest balcó i en aquesta hora és sempre gris, usat, casi ranci. Però a vegades per trencar la normalitat i la serietat d'aquest color ella entra per aquest portal. Se'm fica per les puntes dels dits dels peus i de les mans, pels ulls i per la boca i se m'instal·la dintre meu. Llavors m'acostumo a la seva presència i m'hi sotmet cada dia sense reserves. De cop els fanals s'encenen i el cel oblida el seu olor de regrís i es torna negre i dorm. El que més m'agradava era el color blau, la remor de les ones, i l'olor, l'olor nova que mai no havia sentit... L'aigua era freda, però m'encantava. Jo sempre volia endur-me'n un tros, però vessava entre els dits, per més que els apretava.
T'enyoro, enyoro la mar, la nostra.
6 comentarios:
Oh Mallorca, la belle Mallorca!
t'estimo Paula, ja estic nerviosa:D
La veritat és que no hi he anat mai, però amb lo bé que parles d'ella algún dia hauré d'anar-hi!
Cuida't
m'agrada el text paula
es veu que ho sents molt ;D
Després de llegir aquest escrit, em sembla que començo a anyorar-la Mallorca, tot i que mai m'he submergit en les seves aigües ni ensumat l'olor que descrius.. Illes Balears, mm.. jo Menorca, tu Mallorca, gairebé germanes:D
El sentiment és semblant
"Eso supondría un gran alivio, sin tener en cuenta lo difícil que me resultaría que desaparecerías. Oh! Me gustaría no contradecirme con tanta facilidad"
doncs que t'agradi, perquè no hi ha res millor que contradir-se a un mateix...
gràcies pel teu post Paula, perdona que hagi tardat en contestar però és que blogspot i jo no ens entenem gaire.
ah! m'agrada el que llegeixo per aquí:)
si t'agrada tot el que esta relacionat amb la mar, llegeitxe 'oceano mar' de alessandro barrico. es un llibre realment genial.
petons cadira ;D
Publicar un comentario