sábado, 1 de marzo de 2008

vistete de felicidad


Llavors arriba aquell dia en que el món fa tombarelles, el cel és vermell i les vaques volen. Una nova sensació ens envaeix el cos. La vida canvia de color, ara l’alegria regna sobre l’univers. La gent va ballant pel carrer, seguint un ritme incorporat en els seus cossos. Vesteixen de color vermell, taronja i violeta, amb un somriure dibuixat. La gent està cansada de veure merda a cada cantonada. Necessita desconnectar d’aquest pum pum, que cada dia els dona la suficient energia per fer exactament el mateix que l’altre dia, que cada dia. Ara bars musicals és el que queda d’unes grans empreses que embrutaven la societat. Ara la desconfiança i els prejudicis han desaparegut, ningú és menyspreat. Ara tothom és igual, ningú és diferent. Ara ni la geografia ni la mort ni el temps ens poden separar. Els diners, els béns, la competència han desaparegut, tot ha desaparegut, només queda FELICITAT.



Jo vull viure en aquest món.

3 comentarios:

temptacions dijo...

jajajaja!
En Gerard!!
jo m'apunto a vire en aquest món Paula!


t'estimo

im-perfezione dijo...

Em sap greu fer-te sortir d'aquesta bombolla de felicitat, però malauradament, el món no és així. No estaria gens malament viure en un lloc com el que dius, sempre i quan sigui al teu costat:D

Der Steppenwolf dijo...

FELICITAT
El que tothom busca i poca gent troba. Esperem que algun dia tots poguem formar part d'aquest món.

Cuida't