És tan ridícula la gent. Creuen que et coneixen molt bé, que entenen perfectament la teva situació, i van donant-te consells, perquè segueixis els seus passos. Se senten molt importants al “ajudar” a tothom que troben oportú, donant consells totalment superflus, que no et treuen el dubte, sinó que tel fan més gran. Però si estan ells més perduts que tu! La gent es tan superficial. Es creuen amics de tothom, i fan veure que els importen, els donen suport quan ho necessiten i els hi mamen el cul tot el sant dia. No tenen ni idea de qui ets, de com ets, i no obstant et diuen com i quan has d’actuar.
Conformem-nos amb el que som i amb el que tenim, no intentem sempre ser més, o ser més “guais”.
Trist, però cert.
Perdó per aquest text, però és el que hi ha.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
"la gent"
què fàcil és generalitzar, eh? -i amb això no m'estic excluint-.
Enfi, aquest debat em sona ;D
paula!
qu'est-ce que ce passe???
com van els exsamens cara lletja?
CARAM!!
t'estimo Mari
no saps el que és i el que no és ;D
tstmo.
totalment d'acord amb això encara que en comptes d 'guay' seria més el que no som o el que volem arribar a pretendre aparentar. una bona generalitzacio, en la que tothom s'hi podria trobar
Publicar un comentario