lunes, 18 de febrero de 2008


No serveix de res que em passi hores escrivint un text. Simplement no val la pena ni que ho intenti. No sé que espero aconseguir fent això, potser només escric pel fet de distreure’m una estona, de descarregar tot el que sento o perquè si, qui sap. Però em sento inútil. Cada cop que em poso a escriure em quedo en blanc, em bloquejo. Tinc tantes coses a dir que no sé ni per on començar. Sembla irònic, però és així. Fins i tot el millor escriptor deixaria el full en blanc, n’estic segura. És molt difícil plasmar els meus sentiments en un full. Les paraules sonen malament, i les frases no tenen cap sentit. A vegades va bé parar, parar en sec i oblidar-te de tot el que estàs fent en aquest moment. Intentar pensar únicament en el que vols, però llavors el teu nom torna a aparèixer al meu cap i em torno a bloquejar. Em poso nerviosa, insuportable i...

1 comentario:

im-perfezione dijo...

Sempre em tindràs aquí, per molt nerviosa que et posis.