Arribes de matinada, no tens res a dir,
véns molt cansada, encara és llarg es camí
no tot són
flors i violes, també hi ha altres colors,
jo t'ompliré de besades i
pinzellades d'amor.
Som
petit de desig, s'ànima em demana poc.
Estic content d' estar aquí.
Tu desbordes es meu foc.
Es cor et va a mil, ara tens calor; no et queda res as cap, deixa que et miri i t'estimi, ho faré de dalt a baix.
Pintaré es teu nom,
amb lletres
ben grosses,
as teu costat
mil aromes de roques.
Com un fillet que no espera en una nit de Reis,
renecs amb impaciència, tranquils en un moment.
S'amor esquerda muralles, també tapa forats.
Per tu mouria muntanyes, estaràs as
meu costat.
Encara que els ulls se't tanquin, sentiràs es meu
encís,
fugir no és cosa fàcil, no t'hi podràs
resistir,
embastarem nostros cossos, com un patró fet a mida
i ho cosirem amb suor i altres mels d'aquesta vida.
Aromes de roques