jo aquí, tu allà

No em posaré cursi per dir-te com et trobo a faltar, com et necessito i tota la pesca.

Aquí t'espero M.

Ja t'ho diré

Arribes de matinada, no tens res a dir,
véns molt cansada, encara és llarg es camí
no tot són flors i violes, també hi ha altres colors,
jo t'ompliré de besades i pinzellades d'amor.

Som petit de desig, s'ànima em demana poc.
Estic content d' estar aquí. Tu desbordes es meu foc.
Es cor et va a mil, ara tens calor; no et queda res as cap, deixa que et miri i t'estimi, ho faré de dalt a baix.

Pintaré es teu nom,
amb lletres ben grosses,
as teu costat
mil aromes de roques.

Com un fillet que no espera en una nit de Reis,
renecs amb impaciència, tranquils en un moment.
S'amor esquerda muralles, també tapa forats.
Per tu mouria muntanyes, estaràs as meu costat.

Encara que els ulls se't tanquin, sentiràs es meu encís,
fugir no és cosa fàcil, no t'hi podràs resistir,
embastarem nostros cossos, com un patró fet a mida
i ho cosirem amb suor i altres mels d'aquesta vida.



Aromes de roques

Orgullo y prejuicio

-Tiene que saberlo, tiene que saber que todo lo he hecho por usted. Es usted demasiado buena para jugar conmigo. Su conversación de anoche con mi tía me ha hecho recobrar la esperanza que ya creía tener totalmente perdida.
Si sus sentimientos siguen siendo los mismos dígamelo. Mi afecto y mis deseos no han cambiado, pero una sola palabra suya me silenciará para siempre. Sin embargo, si sus sentimientos han cambiado, debo decirle que ha embrujado usted mi cuerpo y mi alma y que la amo, la amo y la amo. Y que ya nada podrá separarme de usted.

-Está bien...

Lucía Etxebarría

No hechamos de menos a las personas que amamos. Lo que echamos de menos es la parte de nosotros que se lleban con ellas.

No serveix de res que em passi hores escrivint un text. Simplement no val la pena ni que ho intenti. No sé que espero aconseguir fent això, potser només escric pel fet de distreure’m una estona, de descarregar tot el que sento o perquè si, qui sap. Però em sento inútil. Cada cop que em poso a escriure em quedo en blanc, em bloquejo. Tinc tantes coses a dir que no sé ni per on començar. Sembla irònic, però és així. Fins i tot el millor escriptor deixaria el full en blanc, n’estic segura. És molt difícil plasmar els meus sentiments en un full. Les paraules sonen malament, i les frases no tenen cap sentit. A vegades va bé parar, parar en sec i oblidar-te de tot el que estàs fent en aquest moment. Intentar pensar únicament en el que vols, però llavors el teu nom torna a aparèixer al meu cap i em torno a bloquejar. Em poso nerviosa, insuportable i...

collide

Even the best fall down sometimes,

Even the wrong words seem to rhyme,

Out of the doubt that fills my mind.

Even the best fall down sometimes,

Even the stars refuse to shine,

Out of the back you fall in time

I somehow find, you and I collide.

tú

Si con solo oír tu nombre me pongo nerviosa